NOMÉS QUI SOMNIA APRÈN A VOLAR

LA FAULA

És un relat breu escrit en prosa o en vers, on els personatges principals són animals o objectes inanimats a què se'ls atribueixen característiques humanes. Normalment, hi ha un narrador que relata els fets succeïts en tercera persona, en orde cronològic. A més, relata el que els succeeix als personatges principals en un temps i lloc indeterminats. Les faules tenen com a finalitat deixar una ensenyança al final. Els vicis són els temes tractats en les faules (l'enveja, l'avarícia, l'arrogància, la mentida...), ja que darrere de cada faula hi ha una crítica cap a certs comportaments i actituds, que es dissimula amb l'ús de personatges humanitzats. La moralitat és una ensenyança moral, és a dir, un consell o pauta de conducta. La moralitat pot ser una frase o una estrofa. La més corrent és l'apariat, una estrofa de dos versos que rimen entre si. L'esquema de moltes faules comença amb la presentació d'una situació inicial, després de la qual es planteja un problema, que unes vegades té solució i altres no. La història finalitza amb una moralitat. 

LA PLOMA ÉS LA LLENGUA DE LA MENT

LA NOVEL·LA

És una narració extensa en prosa sobre fets reals o imaginaris que el succeeix a uns persontages en un temps i un lloc determinats. 
La novel·la té una estructura narrativa característica, es pot dividir en plantejament, nuc i desenllaç. Així, el plantejament és on es presenten els personatges i el conflicte principal. El nuc és la part on es desenvolupa l'acció que es va presentar al plantejament. I, per últim, el desenllaç és on es resol el conflicte i s'arriba al clímax. 
Per una banda, compta amb uns personatges que poden ser: principals, aquells sobre els que se sustenta la trama de la novel·la, i els secundaris, els que tenen menys importància però contribuïen a fer que la història avance. Per altra banda, podem trobar el personatge protagonista, què seria el personatge entorn del qual es desenvolupa la història, i l'antagonista, el què intenta que els plans del protagonista no isquen bé. 
Tenint en compte el contingunt, les novel·les poden ser de cavalleries, bizantines, de ciència-ficció, d'aventures, de costums, cortesana i de misteri o suspense. 

HI HAVIA UNA VEGADA...

EL CONTE

Com ja us vaig comentar en la meua entrada anomenada "El text narratiu en la nostra vida diària" hi ha diferents tipus de textos narratius: les contes, les novel·les, les llegendes, les faules, els mites i les anècdotes. Cadascú té les seues característiques i peculiaritats. 
En aquesta entrada vull explicar-vos el conte. En primer lloc, direm que és una narració breu de fets imaginaris o reals. 
A causa de la seua curta extensió, el conte presenta un grup reduït de personatges, i un argument no massa compleix, és a dir, se sol desenvolupar al voltant d'un únic succés. 
Podem distingirdos tipus de contes: el popular i el literari El primer és aquell que es transmet de generació en generació oralment. Poden existir diverses versions del mateix relat, ja que hi ha contes que mantenen una estructura semblant però amb diferents detalls. El segon, el literari, es tracta d'un relat concebut per l'escriptura i transmés de la mateixa manera. Mentre que la majoria dels contes populars no presenten un autor diferenciat, el cas dels contes literaris és diferent, ja que el seu creador sol ser conegut. 
Ací vos deixe dues imatges d'exemples de conte popular i literari.

                                                   CONTE POPULAR

CONTE LITERARI

                             

TRIA LA TEUA PRÒPIA AVENTURA

Si tireu una ullada a les entrades anteriors que tinc en el meu blog podreu comprovar què és  un text narratiu, quins són els seus elements i l'estructura que presenta. Ara vosaltres ja sabeu com fer una narració, vos atreviu a comptar-nos la vostra aventura?  Ací vos deixe la meua aventura com a exemple per fer la vostra. 

Situació inicial:  Era un matí de setembre i la meua amiga i jo decidim fer una ruta des d'una casa de camp fins a arribar a la ciutat més pròxima.

Nuc: La temperatura era fantàstica i el sol ens va acompanyar durant tot el camí. Ens vam posar a caminar durant tres hores. Quan arribem al poble entrem al supermercat per a comprar el menjar del dia i quan ens vam adonar portàvem molt pes per a tornar novament caminant a la casa on ens hostatjàvem. Pensant què faríem, ja que la compra l'havíem fet ja i no hi havia marxa arrere, estàvem buscant solucions quan un home molt amable es va acostar a nosaltres i ens va dir que ell anava en la mateixa direcció que nosaltres i que si volíem, ens portava amb cotxe. Les dues ens mirem i contestem a l'uníson: d'acord, gràcies.

Desenllaç: Finalment, la nostra aventura va acabar satisfactòriament, vam fer 12 quilòmetres caminant i després vam tindre la sort de tornar a la casa amb cotxe.

HAS ENTÉS EL TEXT NARRATIU?

Si tireu una ullada a les entrades anteriors que tinc en el meu blog podreu comprovar què vos he explicat què és un text narratiu, quins són els seus elements i l'estructura que presenta.
Amb tot això vull reforçar-vos tots eixos coneixements que heu anat adquirint al llarg de la lectura de les meues entrades, així, vos deixe un enllaç en el qual podeu escoltar i veure al mateix temps totes les característiques del text narratiu, partirem de la definició i seguirem amb els elements que apareixen en la narració fins a arribar a l'estructura que presenta (https://www.youtube.com/watch?v=dG7Kb5LCrG8&t=3s). A més a més també podeu utilitzar, com a guia, aquesta plantilla que vos he dissenyat per a vosaltres i que vos servisca per a recollir les dades que utilitzareu en la vostra història i que podeu escriure-la correctament. Com veieu, en ella podeu trobar tots els elements i característiques que apareixen en els textos narratius, com el narrador, l'acció, que es divideix en plantejament, nuc i desenllaç, el temps, el lloc on ocorre l'acció, etcètera.

PLANTILLA DEL TEXT NARRATIU
NARRADOR
PERSONATGES	● principal
	● antagoniste
	● Secundaris
LLOC	● Obert/Tancat
	● Real/Imaginari/Fantàstic
TEMPS	● Extern/Intern
	● Des del principi/a mitat del relat/ des del final
ACCIÓ	● Plantejament
	● Nuc
	● Desenllaç
¿Què vas contar?
Haurà capítols o secuencies?
¿Quines personatges apareixeran?
Expressions	●Espacials
	●Temporals
Verbs d’acció			Verbs de llengua

COM ORGANITZAR UN TEXT NARRATIU?

ESTRUCTURA DEL TEXT NARRATIU

Recordeu la meua segona entrada del blog quan vos proposava que m'ajudàreu a ordenar un text perquè no tenia sentit? Perquè vegeu la importància de l'organització dels textos ací vos deixe les parts en què s'estructura un text narratiu.

Els textos narratius es poden estructurar en tres parts principals: 
- Introducció: es parteix d'una situació inicial en què es presenten els personatges, l'espai i el temps. 
- Nuc: en la major part de les narracions apareix un conflicte, un objectiu que el protagonista ha d'aconseguir, sovint enfrontant-se a un altre personatge amb objectius oposats. El desenvolupament dels fets que origina aquest conflicte constitueix l'acció de la narració. 
- Desenllaç: es presenta una situació final, amb uns personatges i un context espaciotemporal que poden ser similars o diferents dels de la situació inicial. Es diferencien dos tipus de desenllaç, segons si el conflicte es resol o no: 

• Final tacat: el protagonista aconsegueix el seu objectiu i es resol el conflicte. 
• Final obert: el conflicte no es resol. És el recurs que solen fer servir els autors de sagues de novel·les.

Aquesta estructura pot veure's alterada. Així, moltes narracions, per a despertar l'interés del lector, no comencen amb la introducció, sinó amb el nus, quan el conflicte ja s'ha plantejat. És l'anomenat inici in media res, és a dir, enmig de l'assumpte. També n'hi ha que comencen pel final, pel desenllaç, i llavors se'n diu inici in extremas res. 

QUÈ PODEM TROBAR EN UNA NARRACIÓ?

ELEMENTS DE LA NARRACIÓ

Alguna vegada algun amic li ha contat a un altre una conversació que haja tingut amb un professor, amb els seus pares...? Qui ha contat la història? Què li ha contat? Quan va ocórrer? On va ocórrer? 
Si veieu, amb aquestes qüestions, en una narració podem trobar diversos elements que ens ajudaran a comprendre el que estem escoltant o llegint. 
Ací vos deixe detallats els elements d'una narració: 

El narrador:

És la veu que conta la història. Pot ser un personatge o una veu externa al relat. Podem distingir quatre punts de vista i, per tant, el narrador pot ser un d’aquests:

-       Intern protagonista. El protagonista és qui relata les acciones.

-       Intern testimoni. Un personatge relata el que fan els altres.

-       Extern omniscient. Es tracta d’un narrador extern que ho sap tot.

-       Extern testimoni. La veu que narra només coneix allò que escolta o veu.

El primer tipus de narrador sol expressar-se en primera persona i la resta, en tercera.

Els personatges:
Són els conductors de l’acció. Poden ser protagonistas o secundaris, segons la importància que tenen en el text. A més, n’hi ha que són plans o estereotipats (el graciós, el dolent, l’intel.lectual), mentre que d’altres són més complexos des del punt de vista psicològic o evolucionen al llarg de la narració.

L’espai:

És el lloc on s’esdevé la història. Cal distingir entre els microespais, llocs concrets en què tenen lloc les accions, i el macroespai, l’espai general en què s’ambienta la narració. Els espais de la narració poden ser, a més, reals, versemblants o imaginaris.

El temps:

El temps de la narració es refereix tant a l’època en què se situa la historia com a la durada dels esdeveniments que s’hi narren. Segons l’ordre en què es conten els fets, hi pot haver:

-       Temps lineal. Els fets s’expliquen cronològicament.

-       Retrospecció. La narració fa un salt al passat i reprén accions ja succeïdes.

-       Anticipació. S’avancen fets que ocorreran posteriorment en la història.

-       Simultaneïtat. Es presenten dues accions que ocorren alhora.

L’acció:

L’acció és allò que es conta sobre els personatges. Es caracteritza pels trets lingüístics següents:

-Verbs d’acció. Fan que l’acció que es conta avance: córrer, entrar, obrir, buscar…

- Expressions temporals. Indiquen la successió dels esdeveniments: després, més tard, finalment, tot seguit…

EL TEXT NARRATIU EN LA NOSTRA VIDA DIÀRIA

Sense adonar-nos utilitzem el text narratiu en la nostra vida diària, per exemple quan li comptem a un amic el que hem fet durant el cap de setmana, quan li comptem els nostres pares alguna cosa que ens haja passat a l'institut, així com és narració les notícies informatives de fets que hagen ocorregut. 

Així, podem dir que el text narratiu és aquell què consisteix en un relat per part d'un narrador d'uns fets, reals o imaginaris, que estan protagonitzats per uns personatges en un temps i un lloc determinats. A més de relatar fets, els textos narratius solen incorporar diàlegs i descripcions de situacions, llocs i persones. Aquests tipus de textos consten de cinc elements: narrador, acció, personatges, espai i temps, els quals explicarem en altra entrada. 

La narració és molt comú tant en la comunicació ordinària com en literatura. Són narracions els contes, les novel.les, les llegendes, les faules, els mites i les anècdotes. 

Vos atreviu a intentar fer un text narratiu a partir d'una conversació que hàgeu tingut amb algun company de la classe?

Ací vos deixe un exemple breu d'un diàleg entre dos amics i que una altra persona conte la conversació en forma de narració: 
- Miquel:  Hola Josep, com esteu?
- Josep: Bé, gràcies, i tu?
- Miquel: Bé també, l'altre día vaig trobar-me amb Miquel en la plaça i sabes que li ha passat? 
- Josep: No, conta conta. 
- Miquel: Te'n recordes del seu fill, el petit que juga al futbol? Li van oferir jugar en el Real Madrid. Li van oferir un contracte per una temporada de moment. 
- Josep: Doncs, m'alegre molt, el xiquet se'l mereix, està jugant al futbol des que tenia tres anys...

QUIN EMBOLIC!

M'he trobat amb aquest conte i estic intentat llegir-ho perquè em sembla interessant, però no li trobe sentit. Crec que els fets estan desordenats, si aconseguim ordenar-los, podrem llegir-ho i comprendre el sentit d'aquest. Per a això necessite la vostra ajuda, podeu ajudar-me? 

El conill es va espantar molt al sentir

el que deia l'òbila i de seguida

es va posar a pensar com podria

alliberar-se dels seus garres._______

Una vegada hi havia un conill que

sempre tenia molta por

i no s'atrevia a eixir de la seua lloriguera._______

Tota amabilitat i li va dir que li

abellia sopar un tendre conill._______

Un dia, com el conill tenia

 fam, va eixir al camp

i va veure una òbila que ho mirava

amb ulls glotons._______

L'òbila es va llepar al pensar en

els saborosos coloms i, sense pensar-ho

un moment va tirar a volar per a caçar-les._______

Llavors, el conill va mirar al cel

i, al veure les estreles, li va dir a l'òbila

que pel cel volaven set coloms blancs molt robustes._______

CONTES AMB MORALITAT

El coix i el cec

En un bosc prop de la ciutat vivien dos vagabunds. Un era cec i un altre coix; durant el dia sencer en la ciutat competien l'un amb l'altre. Però una nit les seues cabanyes es van incendiar perquè tot el bosc va cremar. El cec podia escapar, però no podia veure cap a on córrer, no podia veure cap a on encara no s'havia estés el foc. El coix podia veure que encara existia la possibilitat d'escapar, però no podia eixir corrent -el foc era massa ràpid, salvatge-, així doncs, l'única cosa que podia veure amb seguretat era que s'acostava el moment de la mort. 

Els dos es van adonar compte que es necessitaven l'un a l'altre. El coix va tindre una sobtada claredat: el cec pot córrer, i jo puc ver. Van oblidar tota la seua competitivitat. En aquests moments crítics en els quals ambdós es van enfrontar a la mort, necessàriament es van oblidar de tota estúpida enemistat, van crear una gran síntesi; es van posar d'acord en el fet que l'home cec carregaria el coix sobre els seus muscles i així funcionarien com un sol home, el coix pot veure, i el cec pot córrer. Així van salvar les seues vides. I per salvar-se naturalment la vida es van fer amics; van deixar el seu antagonisme. 

- Què has entés?

- Quina moralitat pots extraure del conte?

- T'ha passat alguna vegada que hages parlat malament d'algú i després ho hages necessitat?